Amb només un grapat de cançons ja han passejat el seu xou de punta a punta de la geografia ibèrica i s’han convertit en un grup quasi de referència a l’escena actual del pop independent. Cariño són Paola, María i Alicia. Es van donar a conèixer amb el seu apreciat primer senzill de llançament “Canción de Pop de Amor” i per “poperitzar” “Llorando en la Limo” de C. Tangana. Després va arribar el seu primer disc “Movidas”; amb himnes pop atemporals per corejar abraçatxs i ballant. CARIÑO són AMOR i estaran al Festival Cara•B 2020.

Algú ha donat a Chicho una llanterna per il·luminar un punt cec entre la música de revetlla, la cumbiatune, el metalcore, l’autotune diabòlic, la salsa i la música llatina de ball, el so MIDI, la música que sona als mercats ambulants i parades de gofres i la capacitat innata per crear melodies que tant serveixen per remenar el cul que per ballar pogo violent. I és que, el que era fins fa només unes setmanes la meitat (la meitat peluda, concretament) d’Esteban&Manuel reneix ara en forma de planta silvestre, amb punxes però impossible d’arrencar del terra: ORTIGA, projecte en solitari en què Chicho portarà les seves (sic) chiches, les seves melodies pop, la seva tendència cap a les revetlles i aquella inapel·lable destresa per crear un imaginari sonor en què conviuen Rubén Blades, l’Orquestra Panorama, Metallica, Bad Bunny, la Miami Sound Machine, Omar Souleyman o el gitano, la cabra i la trompeta.