Él mató a un policía motorizado (La Plata, Argentina) és un dels grups més representatius de la nova onada de grups independents alternatius del nou segle a Argentina i Llatinoamèrica. La seva música segueix els dictats de l’indie rock nord-americà de finals dels 90 principis dels 2000 , sumant a la distorsió i pulsió punk-rockera unes lletres mantra, minimalistes i plenes d’imatges que beuen tant de la sèrie B com dels sentiments personals i universals més purs. Moltes de les seves composicions es caracteritzen per una decadència ascendent que aconsegueix que els seus directes es converteixin en celebracions on tothom està convidat a cantar en veu alta juntament amb Santiago Motorizado, qui, com si fos un chamán, sembla convertir-se en el vehicle expressiu d’alguna força sobrehumana.

Ca7riel & Paco Amoroso són dos rapers argentins que han trencat les normes des de dins: s’han apuntat a l’onada de la música urbana i són una de les promeses porteñas del gènere, amb un so propi que evoca a un ventall d’estils tan aclaparador com deliciós. Aquest darrer any van creuar per primera vegada fronteres i l’Atlàntic, van coronar escenaris i van esgotar entrades. El punk del futur, assegura qui els ha vist en escena. Les seves cançons ja sonen arreu d’Argentina. Un públic heterogeni, àvid i mestís: tots taral·legen “Ouke” (“fumando flores con Lamothe”), algunx espera el moment per fer esclatar la festa amb “Ola Mina XD”, o aquell que xiula la intro de “A mí no”. Must.

Els rapers Lasser i Cráneo, els beatmakers Made in M i Juan Ríos i el productor Sr. Guayaba formen el col·lectiu Fanso, que practica un so lo-fi i visuals àcids per propulsar els oients cap a un viatge lisèrgic. Desmarcant-se per la banda de l’escena urbana actual, Fanso presenta una original proposta amb un estil personal que respira una forta fascinació pel so analògic i el lo-fi i els beats de ritme calmat. Junts poden fer meravelles com Música para lagartos (Guayaba Records, 2018), l’esperada continuació d’Acid House: 13 dies, 13 vídeos i 13 cançons gravades en una mateixa casa, perduda al bosc a un parell d’hores de Berlín. Un viatge complet en tots els sentits.

D’arrels anglo-caribenyes, Deva s’ha convertit en una de les dones líders de l’escena urbana actual. Nascuda a YouTube fa poc més d’un any i després d’un frenètic 2019 (EP de debut, Sónar 2019, VevoDSCVR, col·laboracions amb Rels B, Recycled J, Juancho Marqués, Kaidy Cain, Young Vene, Cuban y Sami, Fuego, Duki…), 2020 es presenta com l’any per explotar tot presentant el seu primer àlbum al Festival Cara•B, “Para pecar y besarse”, que es desenvoluparà durant la primavera, amb 2 vídeo-senzills previs i el llançament de l’àlbum. Tot aquest desplegament de llançaments ve a refredar la maduresa de Deva com a jove artista capaç de passejar-se amb facilitat del Dancehall, per pistes de Wakatai o el mateix pister i elegant Latin de MALA, al Funk orgànic i R’n’B futurista que desenvolupa al seu esperat i molt personal primer àlbum.

Luna Ki és el nom del projecte musical de Luna Górriz (Barcelona, 1999). Amb una carrera de tan sols uns mesos, Luna Ki s’està posicionant com un dels valors de futur de la nova música pop urbana a Espanya. El seu estil és únic, amb una gran varietat de referents, des de Riff Raff o Ivy Queen fins a Shakira; barreja gèneres tan dispars com el trap o el K-Pop. La seva manera de reinventar els sons se suma a la seva hipnòtica imatge, que aporta un gir necessari per donar veu a les noves generacions. Luna Ki no ha fet més que començar i es presentarà davant tot@s nosaltres al Festival Cara•B 2020. Imperdible.

Algú ha donat a Chicho una llanterna per il·luminar un punt cec entre la música de revetlla, la cumbiatune, el metalcore, l’autotune diabòlic, la salsa i la música llatina de ball, el so MIDI, la música que sona als mercats ambulants i parades de gofres i la capacitat innata per crear melodies que tant serveixen per remenar el cul que per ballar pogo violent. I és que, el que era fins fa només unes setmanes la meitat (la meitat peluda, concretament) d’Esteban&Manuel reneix ara en forma de planta silvestre, amb punxes però impossible d’arrencar del terra: ORTIGA, projecte en solitari en què Chicho portarà les seves (sic) chiches, les seves melodies pop, la seva tendència cap a les revetlles i aquella inapel·lable destresa per crear un imaginari sonor en què conviuen Rubén Blades, l’Orquestra Panorama, Metallica, Bad Bunny, la Miami Sound Machine, Omar Souleyman o el gitano, la cabra i la trompeta.