Qui no conegui encara a Erik Urano està a punt d’entendre moltes coses. Referent absolut del rap underground en castellà, la música d’Erik és clau a l’hora d’entendre la nova música urbana actual. Anteriorment, juntament amb als Urano Players, va posar el grup de Valladolid en boca de tots els mitjans del gènere, i amb el seu treball en solitari ha aconseguit sempre tenir una crítica unànime i brillant. Amb Vantablack / Molecular s’inicia una nova etapa a la seva carrera, amb la presentació del seu particular homenatge a Akira el manga de Katsuhiro Otomo , que serveix per confirmar perquè estem davant d’un dels més grans, amb una manera d’entendre la rima i la melodia tan avançada, personal i necessària.

Algú ha donat a Chicho una llanterna per il·luminar un punt cec entre la música de revetlla, la cumbiatune, el metalcore, l’autotune diabòlic, la salsa i la música llatina de ball, el so MIDI, la música que sona als mercats ambulants i parades de gofres i la capacitat innata per crear melodies que tant serveixen per remenar el cul que per ballar pogo violent. I és que, el que era fins fa només unes setmanes la meitat (la meitat peluda, concretament) d’Esteban&Manuel reneix ara en forma de planta silvestre, amb punxes però impossible d’arrencar del terra: ORTIGA, projecte en solitari en què Chicho portarà les seves (sic) chiches, les seves melodies pop, la seva tendència cap a les revetlles i aquella inapel·lable destresa per crear un imaginari sonor en què conviuen Rubén Blades, l’Orquestra Panorama, Metallica, Bad Bunny, la Miami Sound Machine, Omar Souleyman o el gitano, la cabra i la trompeta.