El debut d’Alex Casanova, un gallec de 24 anys que va passar de, com Julio Iglesias, ser una jove promesa del futbol regional a un dels compositors joves amb més talent i menys prejudicis de l’escena alternativa, passa de l’hedonisme dels vuitanta al trash pop sintètic i nuevaolero, sense posar-se vermell en autodeclarar-se l’hereu 2.0 del llegat i l’imaginari sonor i estètic d’un tòtem com Tino Casal. Les fílies d’Alex Casanova viatgen des de les espanyolades trash pop dels anys 80 com Objetivo Birmania i Loco Mía, a la nova escena synth-popera, tant xilena (Javiera Mena, Teleradio Donoso) com occidental (Lo-Fi Fnk, Glass Candy, YACHT ), les referències a clàssics de la purpurina i la desfilada de maniquins com Culture Club, Bananarama o els Pet Shop Boys, les produccions de Julián Ruiz, el footwork, el disc-dance, els tròpics modernícoles o l’apologia de les produccions més descartables però amb més identitat de productes d’un sol ús de la dècada dels 90 com els Vengaboys o les col·leccions Blanco & Negro Mix.
Bandcamp
Soundcloud
joe crepusculo